Fem sonar les alarmes

Som en ple període de rebaixes i m’he passejat per algunes grans botigues de roba (aquella que comença per la Z, la que es diu H i una altra…) a la recerca d’alguna ganga. De totes n’he sortit amb alguna peça, o no, però sempre havent de mostrar la bossa al vigilant de la porta. Per què? Doncs perquè sovint faig saltar les alarmes. No m’ha costat gaire descobrir que la culpable de l’escàndol és aquella enganxina mig metàl.lica que porten molts llibres. El llibre que traginava aquests dies la du.

Malgrat pugui resultar una mica incòmode haver de justificar-se a causa d’un timbre estrident, m’hi he acostumat. És més, m’agrada. Ja no em molesto a cercar les delatores enganxines (són sensors d’alarmes, al capdavall…) en els llibres que compro o em deixen, i quan sóc a punt de travessar el llindar de les portes amb detectors, somric. I és que el fet “Els llibres fan sonar les alarmes dels centres de consum” m’ha dut a aquell pensament que diu que “La cultura fa saltar les alarmes dels centres de poder“. Encara que el recorregut sigui un pèl forçat, m’agrada sentir-me activista d’una de les causes en les que més crec (malgrat tot): La força de la cultura.

Pilar Fernàndez