La traducció cultural

La traducció cultural: una aproximació

La traducció s’ha d’entendre com una activitat, històricament concebuda com un art en què la llengua de partida (L1) s’ha de transformar en una llengua d’arribada (L2), emmarcada i integrada en una cultura diferent que la condiciona. La traducció travessa no només idiomes diferents, sinó cultures que poden diferir molt les unes de les altres i, per tant, els referents culturals seran essencials si volem transmetre el nostre missatge de forma eficaç i fidel.

La tasca del traductor no és fruit de la màgia ni de la creació d’una màquina perfecta que pugui substituir la feina humana, sinó la de la reflexió pausada i meditada del text original que tengui en compte els aspectes lingüístics i culturals com les unitats fraseològiques, les expressions col·loquials, la fraseologia popular, els refranys, les onomatopeies, els hàbits, els costums, les tradicions, la gastronomia. La traducció s’entén, per tant, com una activitat compromesa i de vegades complexa, ja que ens podem trobar amb elements intraduïbles com podrien ser la sonoritat o l’efecte fonètic d’una cançó o poema, els false friends o els cultural bumps en què la ideologia i l’hegemonia tenen molt per aportar.

El traductor haurà de valorar la importància que dóna a les implicacions culturals i a certs aspectes culturals en la traducció i a valorar de forma raonada quina és l’estratègia més adequada per transmetre el missatge de la llengua original de forma eficient. No obstant això, què és cultura? Hem de precisar aquest concepte tenint en compte la definició de Newmark (1988: 94) segons la qual la cultura és“l’estil de vida i les seves manifestacions particulars i concretes d’una comunitat que utilitza una llengua en particular com a forma d’expressió”. Vermeer sosté que la llengua és part de la cultura (1989: 222) i, independentment que puguem estar més o menys d’acord amb aquests autors, podem afirmar que la noció de cultura i llengua són inseparables.

El traductor, a més, ha de ser conscient del coneixement de què poden disposar els   lectors exponencials o l’auditori, en el cas d’una traducció simultània. Algunes de les referències culturals a les quals feim referència són classificacions extensionals com les de Newmark: ecologia (flora, fauna, vents, muntanyes); cultura material o artefactes (menjar, roba, habitatge i poblacions); cultura social, feina i activitats d’oci; costums i conceptes (polítics, religiosos, administratius), gestos i hàbits.

pastes i te

A continuació, passarem a la pràctica i tendrem en compte exemples de textos amb una llengua i una cultura diferents de la nostra perquè ens interessa centrar-nos en la dificultat que suposa la traducció no a escala gramatical o sintàctica, sinó en l’àmbit lèxic. Per això, aportam exemples de quelcom que tots puguem entendre, com ho és el menjar. Per a Newmark (1988: 97)“és l’expressió més important de la cultura nacional; les paraules referents al menjar estan subjectes als processos més variats de traducció”.

Pensem en l’expressió pâtisseries tunisiennes. La traducció no implicaria cap complicació si, com a lectors o receptors, coneguéssim la realitat cultural de la llengua d’origen. No obstant això, pot ser que per a un parlant d’una altra llengua, aquesta expressió pugui semblar una expressió estrangera, aliena al seu coneixement, i la tasca del traductor radicarà a cercar una expressió equivalent en una altra llengua i cultura. Aquesta tasca implicarà tenir en compte diferents possibilitats: en anglès podríem traduir-la com a cakes or pastries i en espanyol com pastas tunecinas?

Un altre exemple que evidencia la dificultat que, de vegades, amaga la tasca de la traducció podria ser l’expressió que inclou un epònim, és a dir, un nom d’una persona que designa un lloc geogràfic on es produeix vi com bouteilles de Sidi Brahim. Com hem de traduir-lo perquè la traducció sigui equivalent si el lector no disposa del coneixement cultural? El traductor pot utilitzar una forma neutral i traduir-lo com a“vi algerià econòmic”. botella vi

Un altre exemple representatiu seria l’expresió Chez l’Arabe en què s’hauria de tenir en compte no només l’origen, Arabe, sinó també la noció que Chez l’Arabe és un lloc que sempre està obert i on es pot trobar quasi tot allò que necessitem. Com mantenim la referència geogràfica i cultural si els nostres receptors no en tenen un bagatge o coneixement previ? Podríem traduir-ho com turkish delight o delícia turca o, fins i tot, podríem utilitzar l’expressió delícia turca duita dels àrabs o comprada en botigues turques, però, per fer-ho així, els receptors han de conèixer com són aquestes botigues, que es diferencien substancialment de les botigues amb un horari de, per exemple, França, Anglaterra o Espanya. Per tant, la realitat arab shop hauria de quedar explicada a la traducció perquè pogués considerar-se equivalent.

Un exemple més: Com traduïm Les Loukoums? Podem traduir-ho amb el terme original o mitjançant un terme conegut. En el primer cas, la informació podria ser interpretada per una comunitat en què els costums orientals fossin familiars , concretament, de Turquia i Grècia. A França, per exemple, loukoum és una paraula que s’ha transferit igual al francès dels països del nord d’Àfrica. En el segon cas, s’hauria de cercar una paraula que fos equivalent a la llengua i cultura d’arribada.

pastes rosa

Referències bibliogràfiques:

  • James, Kate. “Cultural Implications for Translation”. Translation Journal. Volumen 6 October, 2002.
  • Newmark, P. A Textbook of Translation. New York: Prentice Hall, 1988.
  • Vermeer, H. “Skopos and Commission in Translational Activity.” In Venuti, L. The Translation Studies Reader. London: Routledge, 1989.