HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LA COSMÈTICA

PREHISTÒRIA

Ens remuntam fins a la prehistòria per analitzar com ja s’empolainaven per a la celebració d’alguns actes com rituals o funerals, encara que també embellien la pell amb incipients cosmètics com argila, greix animal o pigments de diferents colors. Aquests darrers segueixen sent emprats avui en dia per alguns aborígens. Gràcies a les pintures rupestres podem observar un primer ús del maquillatge per comunicar-se i mostrar estats d’ànim o situacions de vida.

CIVILITZACIONS ANTIGUES

El símbol més rellevant de la bellesa a l’antic Egipte és el bust o les inscripcions en pedra calcària de la reina Nefertiti. Avui en dia encara consideram el cossatge que veim de Nefertiti com a mostra de l’acompliment dels cànons de bellesa més estandarditzats, com són pell bronzejada, coll llarg, llavis carnosos i delineats, ulls grossos i ametllats, celles cuidades, orelles fines, pòmuls marcats, mas recte i estret o barbeta delicada.

També s’han trobat útils de cura i bellesa al sepulcre de la reina Shub-Ad, de 2.600 anys abans de Crist. Es parla llavors de fórmules per preparar olis i bàlsams. Tots aquests descobriments es troben al departament d’antiguitats egípcies del Museu del Louvre.

Segons els Amics de l’Antic Egipte, a l’antic Egipte existien productes de bellesa per eliminar la mala olor corporal, per embellir, per renovar l’epidermis, per reafirmar els músculs i per combatre les taques i els grans a la cara.

Les dones egípcies feien ús de desodorants, tònics de la pell i capil·lars, ungüents i una infinitat d’ingredients, quasi tots formats per llet de burra, farines, llevadores, mel, argila i olis. Cuidaven del cuir cabellut per fer desaparèixer els cabells grisos i per evitar la calvície, a més d’eliminar el pèl superflu d’algunes zones del cos.

Amb les conquestes d’Alexandre el Gran, a Grècia va començar la indústria dels productes de bellesa i els cosmètics. Les dones de l’alta societat grega es maquillaven el cutis, s’empolvoraven or blanc i vermell, es tenyien les celles, marcaven el contorn dels ulls i allargaven les seves parpelles.

De la mateixa forma, les dones romanes suavitzaven la seva pell, polien les seves dents amb pols molt fi de pedra tosca i usaven perfums. Les dames de l’antiga Roma tenien una agenda molt ocupada, amb reunions socials a les que volien resplendir, mitjançant el pentinat, la lligadura i el maquillatge.

EDAD MITJANA I RENAIXEMENT

A l’Edat Mitjana, que les dones es cuidessin altres parts del cos diferents del cabell estava mal considerat i les dames d’aquesta època duien el cabell molt llarg. Esperaven les visites de mercaders ambulants que anaven als seus castells, per vendre’ls bàlsams, herbes i articles de tocador, encara que la cura personal es considerava indigne i ofensiva. Els sacerdots catòlics varen intentar eliminar totes les pràctiques que fessin més atractives les dones.

Va arribar el Renaixement i durant els segles XV i XVI es va expandir el gust pel plaer i la bellesa. Les dones de la noblesa desitjaven un cos amb formes corbades, el cabell ros i el front alt, a la vegada que poques celles o fins i tot sense i la pell blanca. Es recuperen els ideals de bellesa del món clàssic i el descobriment d’Amèrica permet afegir nous materials. L’ús de cosmètics es va fer imprescindible a les corts francesa i anglesa.

Durant els segles XVII i XVIII existia obsessió pel maquillatge i, tant als homes com a les dones de l’alta societat els agradaven les extravagàncies i les exageracions. En canvi, al segle XIX predominava la naturalitat, que es va convertir en la nova moda i les dones fins i tot intentaven semblar malaltisses. I al segle XX els productes de bellesa deixen de ser un luxe per a una part de la societat. A França apareixen nous productes, que segueixen amb la idea del respecte cap a la naturalitat. La indústria cosmètica mundial ofereix infinitat de possibilitats en productes de perruqueria i cosmètica. A més, la indústria del cinema es desenvolupa i les dones segueixen les pautes i rutines de les actrius, tant en el maquillatge com en l’estètica.

AVUI EN DIA

Ara la cosmètica és molt important, ajuda quan es produeixen efectes secundaris de medicaments a la pell, al tractament de problemes estètics i millor la qualitat de vida de les persones que decideixen cuidar-se. La indústria dels cosmètics és una de les més innovadores i l’ús de l’alta tecnologia creix per oferir als consumidors productes específics per a cada tipus de pell, per a cada persona i singularitat. A més, els productes caduquen i es van reformulant de forma constant. Els cosmètics es perfeccionen cada dia i són cada vegada més segurs i eficaços.

En definitiva, la recerca de la cura i la bellesa personals és intrínseca a l’ésser humà. Sentir-nos bells, sans o fins i tot radiants ens fa sentir millor i cuidar del nostre cos, dins del qual vivim tot el dia, cada dia i tots els dies de la nostra vida, és una forma d’expressió del nostre benestar anímic.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *